Valoració de les competències

Organitzar situacions d’aprenentatge

Punts forts: Tot i que no porto molt a l’escoleta he vist com a partir d’observar situacions quotidianes de classe, com ara el joc per racons, detecto continguts que es podrien treballar a partir de les accions dels infants i actuo per aconseguir els objectius a assolir. Per exemple, nosaltres estem treballant el cos humà i quan els infants miren un conte, juguen amb els animals, als metges, o a posar les parts de la cara a unes màscares que tenim, jo m’acosto per provocar que es treballi el que està programat fent-los verbalitzar determinats aspectes com ara, quin és el color de la cara? I que té al cap?, on li posarem això (mostrant els ulls o la boca)? Intento aplicar tot el que hem après a classe de manera teòrica, en aquest cas provocar situacions d’aprenentatge a partir del joc espontani dels infants.

Punts febles: Relacionat amb el punt anterior, està el fet de construir dispositius i seqüències didàctiques i tot i que ja he començat a preparar activitats, trobo que encara em manca experiència a l’hora de situar-me davant l’activitat, ja que moltes vegades quan creem una situació esperem que els infants facin unes determinades accions que tal vegada encara no estan preparats per fer en comptes d’observar el que passa i analitzar-lo objectivament. El fet de tenir més coneixements que els nens ens fa situar-nos a una posició on tot ho resolem i no mostrem les nostres limitacions. Per això, crec que encara he d’observar i aprendre molt d’altres companyes per veure com es situen davant aquestes situacions i eliminar la mirada que ja té un objectiu a observar per observar la realitat sense cap prejudici.

No obstant això, continuo intentant situacions que suposin un problema com ara col·locar materials de diferents mides, o envasos de diferents capacitats que no permetin fer determinades accions; el que passa és que els infants solen abandonar molt aviat aquestes situacions que els suposen un esforç, suposo que tal com hem vist durant la carrera els infants tant petits no tenen la capacitat d’atenció molt desenvolupada i és això el que estic intentant, a través de les meves intervencions fer que parin atenció el major temps possible.

Gestionar la progressió dels aprenentatges

Punts forts i febles: En quant a aquesta competència crec que encara em queda molt per aprendre ja que tot i que he dit que observo molt i que no em costa gaire crear situacions d’aprenentatge a partir d’allò que estic observant si que em costa més el fet de proposar activitats que s’adaptin als coneixements previs dels infants ja que el fet de tenir un aula tan heterogenea fa que les activitats mai arribin de la mateixa forma a la majoria d’infants. Això pot ser degut a què es tracta d’una classe on tots els infants són nous, mai havien anat a un centre educatiu i a més són infants que van des de gener fins a decembre (les aules no estan separades segons si els infants són de primers o de finals d’any). Per tant, en tenir una diversitat tan gran on alguns no diuen res i altres contesten a qualsevol pregunta se’m fa molt difícil arribar a tots.

A més, tot i que ja he començat a observar els diferents estils d’aprenentatge i a l’hora de dirigir-me als infants no ho faig igual amb tots ja que veig quines formes d’actuació funcionen amb uns o amb altres, crec que el fet de portar tan poc temps fa que encara no hagi assumit bé aspectes tan importants sobre ells com ara l’estimulació que reben a casa o les maneres d’aprendre (més a fons) de cadascun d’ells. Tot i que quan veiem la teoria pensava com podia haver mestres que no respectessin la diversitat, ara m’adono que no és tan fàcil i que una sola persona amb tants infants no pot deixar de banda a tota una classe per dedicar-se a un nen en concret durant molta estona perquè la resta del grup es dispersa i has d’estar atent.

El fet d’avaluar podria ser el meu punt més feble ja que mai ho he fet i encara no he vist a la tutora fer-ho. Per tant, aquest és un punt que he d’aprendre amb l’experiència i que sé que podré fer perquè la meva capacitat d’observació és bona. No obstant, ara ho faig a través de l’observació i apuntant a la meva llibreta que porto tots els dies a l’escola per tal de no oblidar aspectes que he pogut veure. Per exemple, hi ha un nen que li demanes la seva edat i no diu res, fa com balbotejos i mira a altres costats; doncs jo vaig demanant-li aquesta mateixa qüestió i veig si fa o no progressos i quines vegades para més atenció en les meves paraules, és a dir, també avaluo quan les meves intervencions són més eficaces.

Elaborar dispositius de diferenciació

Punts forts: En aquest punt el que tinc molt clar és que és necessari que els infants treballin junts ja que tot i que suposa un major esforç per part nostra, ja que moltes vegades el comportament disruptiu d’alguns és imitat pels altres fins que tota la classe acaba per fer una acció que no té cabuda en aquell  moment, crec que és bàsic que els infants hagin d’enfrontar-se a situacions en comunitat i dialogar i arribar a acords o, fins i tot, aprendre a imposar-se.

També crec que és molt favorable disposar d’una altra persona que t’ajudi ja que els dos plegats podem fer activitats que per a una sola serien molt difícils. Per això, quan ve a la nostra aula un dels professionals del EAP i es porta a un nen amb NEE fora de l’aula, comento amb la tutora si és favorable que un nen que assisteix poc a classe, les poques vegades que ve hagi d’anar-se fora d’aquesta ja que crec que s’està perdent tot els aprenentatges que li proporciona viure amb el grup. Això és una concepció meva que la tutora de l’aula comparteix amb mi, per això el que crec és que ja que tenim la possibilitat de disposar d’una altra persona a l’aula, aquest recurs humà és més eficaç si en comptes de treballar amb un únic nen treballa amb un petit grup, tot fent el que faria amb l’infant a soles però amb un avantatge inclòs, que aquest nen pugui aprendre dels seus companys.

En aquesta part si que crec que actuo correctament i no intento crear un grup de nens iguals sinó que afavoreixo situacions en què siguin ells mateixos els que hagin d’arribar a acords amb els altres o que sàpiguen dir que no. Per això, amb els infants que sempre acudeixen a mi perquè un altre li ha pegat o li ha llevat una joguina, jo els hi explico que ells ja saben com solucionar els conflictes (tracto de donar-lis confiança en sí mateixos) i que quan una cosa no els agrada ho han de dir. No es tracta de deixar-los sols davant dels problemes, però tampoc d’actuar per ells, així vaig donant-los estratègies com ara si els dos voleu la joguina perquè no la utilitza un i després l’altre? o en situacions en què hem dit que havien d’estar asseguts i dos infants continuen jugant i empentat-se fins que es fan mal i després ens diuen plorant que els hi han fet mal actuem dient si haguessis fet el que la resta de companys feien no t’hauries fet mal.

Del que es tracta és d’anar posant les normes i de què vagin trobant les seves pròpies formes de resoldre solucions a partir del que succeeix a classe. Per això totes les activitats que proposo, a més de per la manca de personal disponible, les faig en gran grup tot proposant diferents accions que puguin adaptar-se als diferents nivells de la classe i així donar l’oportunitat de realitzar les accions per les quals estiguin preparats i guiar-los perquè avancin cap a un altre estadi superior (ZDP).

Punts febles: Com ja he comentat a la competència anterior, tot i que intento arribar a tots els nens moltes vegades noto com hi ha nens als quals no està arribant la tasca i tot i que intento cercar altres vies per tal que aquests desenvolupin accions moltes vegades no ho aconsegueixo. Per exemple, la darrera activitat que vaig proposar era d’experimentació i hi havia dos infants parats, sense experimentar amb res. Jo vaig intentar proposar-los opcions, apropant-los material i fent-los fixar-se en el que feien els altres però són molt introvertits i continuaven igual. La tutora tampoc va saber què fer i tot i que se que aquesta activitat no va ser gens adient per a ells soc conscient que hi ha infants amb certes preferències i el que hauré de fer és trobar les d’ells per tal d’anar combinant-les, ja que no és possible deixar de fer activitats perquè alguns infants no hi vulguin participar. En això em queda molt per aprendre i per això vaig parlant amb les tutores de ambdues aules ja que em donen consells i conten experiències pròpies que utilitzo per a la meva pràctica (ja sigui per realitzar-les o per evitar-les).

El que trobo a faltar és una mica més d’orientació en el fet d’adaptar activitats ja que encara no he vist a ningú fer-ho i en el fet de detectar possibles cassos d’infants amb necessitats educatives especials ja que moltes vegades noto comportaments que no trobo coherents amb l’edat que tenen però que com també sóc conscient de la diversitat de l’aula i de què els infants poden madurar més lentament que altres no acabo de saber si les meves sospites estan ben encaminades o simplement es tracta d’un desenvolupament diferent, per tant, el meu dubte és: seré capaç de detectar a un aula infants amb NEE? Sabré adaptar les meves activitats als diferents nivells de la classe, evitant que infants quedin fora del procés d’aprenentatge?

Implicar als alumnes en els seus aprenentatges

Punts forts: A dia d’avui un dels aspectes que se m’ha donat bé és el fet d’arribar a acords amb els infants. Això no vol dir que sempre els compleixin però és un tema en el qual persisteixo constantment per tal d’establir vincles de confidencialitat amb ells, que vegin com si respectem el que hem acordat, tot funciona correctament. Per a dur a terme aquesta pràctica m’ha servit molt tot el que hem treballat a assignatures com psicomotricitat, psicologia o bases didàctiques ja que et fa veure com en aquestes edats les normes han de ser poques i clares i han de sorgir de les pròpies situacions viscudes. Per exemple, quan estem a psicomotricitat i els infants s’empenten i cauen, d’aquí reflexionem sobre aquesta norma; és tracta que vegin com les normes no les tractem com a  imposicions capritxoses del mestre, sinó com a eines fonamentals perquè tots puguin jugar de forma tranquil·la i segura durant aquests moments.

A més, pel que fa a la implicació dels infants en els seus aprenentatges també estic molt conscienciada amb això i recolzo les accions dels infants, ja sigui de forma verbal o no verbal (estratègies de reconeixement de les accions) per tal que aquests preguin consciència del que estan fent ja que com diuen Arnaiz, Mesquida, Pons i Pons (1998): “ El reconeixement de l’adult aconsegueix que el fillet prengui consciència d’allò que està fent i, en tenir-ne consciència, se n’apropiarà”. Per això procuro comunicar-me amb ells perquè parin atenció en el que han aconseguit, per tant, torno a tenir molt en compte la capacitat d’observació per poder captar tots aquests moments.

Punts febles: En referència al fet de reconèixer les accions dels nens per tal d’implicar-los en el seu procés d’aprenentatge he de dir que hi ha un tret que noto que moltes vegades faig en excés i és el fet de reconèixer dient: “Molt bé”, tal com hem estudiat si això es repeteix constantment pot provocar que l’infant faci les coses no pel plaer de fer-les, sinó per aconseguir el vist-i-plau de l’adult. Per això aquest és un aspecte que he de canviar i cercar estratègies per tal que els nens trobin aquesta motivació intrínseca que et fa aprendre pel gust d’aprendre.

En quant a desenvolupar la capacitat d’autovaluació dels nens crec que em queda molt a aprendre ja que tinc el dubte si només hem de destacar les accions que aconsegueixen o també remarcar quan hi ha una acció que no poden aconseguir. Per exemple, quan un infant em demana que li tregui un objecte que ha ficat a una de les teteres de joguina i li dic que jo se que és capaç de fer-ho, si l’infant ho intenta i la treu li dic “veus com tu podies?” però si pel contrari no és capaç no li dic sinó que li dic “entre els dos ho intentarem”; aquest tret seria més un dubte sobre la meva pràctica que un punt feble o fort ja que el que em falta és descobrir si això que faig ho estic fent bé o, pel contrari hauria de canviar algun aspecte.

Treballar en equip

Punts forts: Gràcies al pla d’estudis que he viscut, estic molt avesada a treballar en equip i acostumada a consensuar, discutir opcions, trobar solucions, etc. Per tant, en allò referit al treball en equip no crec que trobi cap problema ja que a les pràctiques també continuo treballant amb una companya en la realització de documents i amb els professionals del centre a l’hora del menjador, la piscina, psicomotricitat o en les activitats d’aula. Tot i que no he assistit encara a cap reunió sóc una persona amb molta iniciativa i que li agrada expressar-se, per tant, tot i que al principi no faria moltes aportacions degut a la meva inexperiència trobo que podria aportar moltes idees, ja que a l’aula, amb la meva tutora ja ho faig gràcies a què des del primer dia em demana dubtes que ella té, necessitats de l’aula; en definitiva, em fa partícip de les decisions de l’aula i em demana ajuda en temes diversos.

El fet d’implicar-me tant en el treball en equip ha suposat que des del primer dia en què la mestra em va dir el que volia treballa he estat jo la que li ha anat proposant activitats per treballar el que ella em va comentar, sempre demanant-li a ella opinió abans de dur-les a terme: és adient per a infants d’aquesta edat? Hauríem d’afegir algun material? Hauria estat convenient treballar-la en grups més petits? Per així modificar el nostre treball en equip en posteriors activitats.

Des del primer dia la meva companya de pràctiques i jo els hi vàrem dir a les tutores que faríem activitats conjuntes ja que si alguna cosa hem aprés a la carrera és l’importància de compartir; no té sentit que jo faci una activitat i no la comparteixi amb la meva companya ja que és una forma de duplicar les nostres propostes i de què els infants de les dues classes pudin gaudir de més activitats.

Punts febles: no obstant la meva facilitat de paraula i de treballar en grup, crec que ara mateix no seria capaç d’organitzar una reunió de claustre o dirigir-la ja que no sabria per on començar. Crec que per fer això, tal com vàrem veure a l’assignatura Organització i Gestió Educativa es necessita un temps d’experiència ja que no pots pretendre arribar a un lloc, sense conèixer com funcionar i fer-te el responsable de situacions tant importants. Per això crec que és aconsellable que un mestre no es presenti a director d’un centre fins que no estigui preparat, és a dir fins que no porti uns anys exercint la professió, encara que tingui l’oportunitat de fer-ho.

Participar en la gestió de l’escola

Punts forts i febles: Com ja he dit m’agrada molt aportar idees i que la meva tutora em digui els punts forts i febles de les meves aportacions. A més, sempre demano el què es vol fer o es pretén treballar i dic opcions per tal de fer el que es pretén.

Tot i que sóc molt col·laboradora i aporto noves idees, només ho faig a nivell d’aula, ja que com ja he dit encara no he assistit a cap reunió. Per tant, no se si quan estigui a una  reunió les meves idees seran escoltades de la mateixa forma que ho fa la meva tutora, per tant és una inquietud que tinc i que no descobriré fins que no arribi el moment.

A més sóc molt organitzada i m’agrada estructurar-me molt bé, dos trets fonamentals a l’hora de gestionar un centre. Els primers dies vaig demanar els documents per tal de veure la línia que seguia el centre i com es feien els informes; d’aquí a dues setmanes les mestres començaran a fer informes trimestrals dels infants i ja he dement si puc veure com el realitzen i col·laborar en el que els faci falta.

No obstant això, mai m’he encarregat d’una tasca així i potser a l’hora de fer-la m’adoni de què no són suficients les competències que tinc assolides. Del que estic segura és que aniré participant en la gestió del centre per tal d’aprendre tot el necessari ja que tot i que hi ha moltes que he de millorar, el meu esperit de superació sempre m’ajuda a combatre aquestes situacions.

Informar i implicar als pares

Punts forts i febles: tot i que al principi la comunicació amb les famílies era un dels aspectes que més por em donava i en el que menys participava, en aquesta darrera setmana i gràcies a les reflexions que vaig fer a partir del blog del Pràcticum I vaig començar a notar com les famílies cada vegada s’adreçaven més a mi i com jo, que al principi no em dirigia molt perquè considerava que primer m’havien de veure una mica més abans de què un estrany se’ls dirigís per referir-se als seus fills, he anat donant cada vegada més informacions a aquests, que sempre comparteixo amb la tutora perquè tingui constància de tot el que comunico o em comuniquen els pares.

Per tant, tot i que se m’està donant molt bé el fet d’explicar als pares el que hem fet, demanar-los coses que ens fan falta dels seus infants o escoltar els seus dubtes i intentar solucionar-los sense imposar les meves idees, crec que encara em queda molt a treballar amb aquest tema ja que crec que és fonamental tenir una bona relació amb les famílies perquè si no hi ha coherència entre el que fem a classe i a casa, els aprenentatges es tornen dèbils i inconnexos.

Per tant, crec que encara no estaria preparada per dirigir una reunió de pares ja que no crec que tingui resposta als dubtes que aquests puguin demanar-me. Primer he de conèixer bé els infants i informar-me dels estadis de desenvolupament pels que passen ja que m’ajudaran a entendre comportaments com ara mossegar, que tot i que pot semblar que ho fan perquè són violents és un aspecte natural als primers anys (el que no vol dir que no s’hagi de treballar sobre aquest). Per això, el meu objectiu ara és cercar molt informació no només de fonts escrites sinó també a partir de les converses amb pares i educadors. Un exemple de la meva recerca és quan estem a la piscina, que vénen els pares, i aprofito per demanar-los dubtes i apuntar els aspectes que més els interessen per tal de suggerir a la tutora fer alguna reunió amb els dubtes més freqüents.

Tot i que he comentat els meus pors inicials, ara m’han sorgit de nous ja que al tractar amb les famílies t’adones de com a algunes no els agrada que els infants facin activitats en les que s’embrutin, altres no s’interessen pel que fem a l’aula o no col·laboren amb el que nosaltres proposem com ara portar les fotos de la família o fer la llibreta viatgera,etc. Per això, ara no se com puc fer que aquestes famílies canviïn de parer o si és convenient que ho intenti, és una inquietud que haig de compartir amb la meva tutora però crec que en el cas de les famílies que posen mala cara quan fem una activitat on els seus fills s’han embrutat veig molt difícil poder canviar la situació.

Utilitzar les noves tecnologies

Punts forts: l’utilització d eles noves tecnologies no és un problema ja que des de que vàrem començar els estudis na Gemma ens ha insistit molt amb això i altres professors han col·laborat en el fet que nosaltres haguéssim d’utilitzar diferents recursos: Movie maker, PowerPoint, glogster, blogger...

Punts febles: Tot i que el maneig de totes aquestes eines no és un problema per a mi, tornem al debat que tantes vegades ha sorgit a classe que és el fet de com podem utilitzar això amb infants. És cert que el fet de crear un blog o una web on pengem els nostres projectes, informacions, etc. pot ajudar a les famílies o a navegants de la web a resoldre dubtes, ja que és el que jo com a estudiant faig, cercar informació i experiències dutes a termes per altres professionals.

A pesar d’això considero que per a infants de dos anys no és imprescindible tractar amb aquests aparells ja que ara mateix el que necessiten (segons els estadis de desenvolupament) és aprendre jugant, observant, experimentant. Per tant, el que jo em demano és: Com podem fer servir les noves tecnologies amb infants tan petits? És necessari treballar amb això ja?

Suposo que quan fem les pràctiques amb infants de 3 a sis anys si que podrem començar a tot això, ja que són nens que ja comencen a jugar a videojocs, tablets, ordinadors però ara, l’única forma que se m’acudeix d’utilitzar aquestes noves tecnologies és a l’hora de fer activitats que treballin, per exemple, les onomatopeies, on els objectes, animals o persones en comptes de ser presentats mitjançant targetes siguin mostrats a la pantalla d’una Tablet i que incloguin els sorolls a la vegada.

Aquest exemple l’he agafat de la meva aula on vaig veure com el logopeda el primer dia ho feia amb targetes i s’havia d’anar aixecant a parar i posar la ràdio amb els sorolls i com quan ho fa ver amb aquest aparell, va ser molt més fàcil i els infants varen estar més atents. Per tant, en aquesta ocasió si que trobo que és un mitjà que afavoreix tant el treball del mestre com la motivació i l’atenció dels nens.

Afrontar els dilemes i els problemes ètics de la professió

Punts forts: A la vida diària és un aspecte que treballo i reflexiono constantment. Crec que el fet de treballar aspectes com la solidaritat, el companyerisme,  el fet de viure la diversitat com una riquesa fa que els infants siguin tolerants. A més, el fet de tenir una diversitat tan gran a Eivissa fa que els infants estiguin molt avesats a tenir companys de diferents cultures i és un punt en el qual es troben amb molt avantatge.  Per tant, cada dia que intervinc i els intento transmetre valors com aquests després m’autoavaluo per tal de millorar en situacions posteriors les meves actuacions.

Punts febles: Tot i que com dic actuo molt de mediadora i intento que els infants pensin en allò que fan i ho verbalitzin, moltes vegades noto com encara em manca molta experiència en aquest àmbit, ja que quan es tracta d’infants que es comporten de forma disruptiva constantment acabes castigant en excés o cridant. No obstant, i com a punt fort, intento que quan aquests infants estan en una altra situació en què ho estan fent bé reconèixer-la per tal que vegin com no només em dirigeixo a ells en moments en què es comporten de forma inadequada.

En referència a aquest tema crec que és un punt en el qual no hi ha una recepta exacta sinó que es tracta de conèixer a cada nen i veure quines estratègies funcionen millor per fer-los veure valors ètics que els serviran per viure en grup. Per això el meu objectiu és conèixer al màxim el grup per adaptar-me el millor possible a cadascuna de les personalitats.

Organitzar la pròpia formació continua

Punts forts: Com he intentant expressar en les competències anteriors sóc una noia amb moltes ganes d’aprendre i que pensa molt en allò que fa però no només es queda en l’acte de reflexionar sinó que ho porta a una pràctica modificada a partir dels resultats que ha vist o d’informacions noves que m’han arribat o he demanat a altres persones. Per tant, crec que m’he mostrat molt crítica amb mi mateixa i que no hem dona por a reconèixer allò que faig malament amb la intenció de canviar-ho.

Punts febles: En quant al fet de formar-me tant individualment com de manera col·lectiva, crec que no ho he fet a nivell extern a la universitat, és a dir no he assistit a cursos complementaris. Pel que fa als cursos individuals, la majoria són de preus elevats i ara mateix no puc permetre’m això i en quant a projectes comuns de formació amb companys, encara no s’ha proposat cap d’aquests a l’escoleta a la qual vaig i en cas que es fes no dubtaria en assistir ja que considero important un treball cooperatiu de tot el centre i no una actuació aïllada a la teva aula on cadascú actua a l’aula de forma inconnexa als altres i sense compartir els seus coneixements. Tot això encara el tinc que treballar molt i estic desitjant que se m’ofereixi l’oportunitat de fer-ho a nivell grupal.