Presentació

Tot i que al quadern de classe vaig fer una trajectòria personal més extensa, aquí faré un resum sobre la meva vida.

Em dic Úrsula Caro Rodríguez hi estic al tercer any dels estudis de Grau d’Educació Infantil. En quant als meus estudis, vaig accedir a la universitat a través de selectivitat, després de fer el batxillerat de ciències de la salut i degut a que no tenia clar si volia estudiar medicina o educació (qualsevol de les dues amb l’especialitat en infants). Al final, vaig decantar-me per l’educació i estic molt contenta d’haver triat aquest camí.

Estudiem durant tota la vida, un munt de coses que potser després no ens serveixen per a res. Crec que sobretot quan arribem a batxillerat, els estudis ens fan plantejar-nos l’aprenentatge com una reproducció de continguts sense sentit que s’han de saber per poder aprovar una prova (selectivitat) que determinarà el teu futur i els estudis que puguis seleccionar. Des d’aquest punt de desmotivació vaig començar el grau però ara, puc dir que l’ensenyament torna a guanyar sentit per a mi perquè en aquesta carrera, no només he aprés coses relacionades amb l’educació dels infants sinó que com a persona m’han ensenyat coses que fins al moment mai m’havia mostrat. Per això, dic amb gran convicció que elegir Educació Infantil és un dels moments més importants que m’ha pogut succeir en la meva trajectòria.

En quant a l’àmbit professional, no he treballat mai en l’àmbit de l’educació. El meu primer treball va ser donant repàs de física i química i tecnologia a una al·lota de la meva classe, també he estat monitora de gimnàstica esportiva de nenes d’uns sis a divuit anys, he estat ajudant a un dermatòleg i, el treball que ha ocupat més temps de la meva vida és el de cambrera. Tot i que des de que tinc quinze anys he treballat als estius, aquest any, és el primer en què combino els meus estudis amb un treball de tarda (de cambrera).

Només em queda dir que fa dues setmanes vaig començar les pràctiques a l’Escoleta de Can Cantó, a Eivissa, amb “les rosselles” infants de dos a tres anys. Durant aquests dies he gaudit molt i tant els infants com les mestres del centre m’han acollit molt bé i m’estan ensenyant moltes coses. Ara a la fi, puc relacionar tot el que hem anat veient al llarg de la carrera a la realitat d’un centre i la veritat, és increïble com tot comença a guanyar sentit!