Descripció d'una jornada a l'Escoleta on faig pràctiques

Quan són les set i mitja del matí l’escoleta obre les seves portes i els infants que vénen a l’escola matinera comencen a entrar. Les aules destinades a aquest servei són la de Grossos 1 i Grossos 2 (infants de 2-3 anys) que es van combinant cada setmana una. Per tant, infants de totes les aules es reuneixen en una única aula on segons el dia conten amb la presència d’educadores diferents: les tutores dels grups de grossos, les educadores de suport o les tutores de nadons i petits. En aquesta disposen dels racons de l’aula per fer joc lliure i també es sol posar la música a la ràdio perquè els infants que vulguin ballin a l’estora.

Quan s’apropen les nou del matí, la tutora de nadons i de petits (1-2 anys) es porten als seus alumnes a les classes corresponents i els Grossos continuen junts. Abans de les nou i mitja les dues aules de 2-3 anys es separen, anant els infants amb les seves tutores a l’aula que els hi correspon. Una vegada a la meva aula, els infants s’asseuen a l’estora i canten cançons o si queda molt de temps poden jugar en algun racó en concret. A més, es convida als infants que van sols al bany a que vagin abans d’anar-nos a esmorzar.

Quan arriben les nou i mitja, fem un tren i ens anem a esmorzar. Al menjador coincidim amb l’altre grup de Grossos i amb l’aula de petits, seient-se aquest a una taula separada i els dos grups de 2-3 anys junts. Quan hi ha un aniversari aprofitem per cantar la cançó d’aniversari a la persona que fa anys i es reparteix entre tots els infants el pastís que hagi portat la família d’aquest.

Durant aquest moment, com s’ha de preparar la sala de psicomotricitat, la tutora, jo o la PT muntem la sala de psicomotricitat amb diferents propostes. Dues de les propostes que hem muntat han estat aquestes:

Una vegada tots han terminat cada tutora crida als infants de la seva classe i aquests van formant un tren i ens comencem a anar a l’aula. Quan arribem, es tornen a seure a l’estora i amb la tutora a l’estora i jo al bany o a l’inrevés, comencem a cridar a infants perquè passin al bany a rentar-se les mans (el bany és compartit per les dues aules de Grossos).

Terminat el moment d’higiene personal fem l’assemblea on cantem la cançó del bon dia, traiem una caixa on està el “PATO QUAC” que és un peluix que “ens parla” i ens ajuda a fer altres tasques com ara:

• Passar llista: dins la capsa hi ha les fotos dels infants de l’aula. Primer traiem la foto del nen que serà l’estrella del dia, la qual cosa suposa posar-se un collar amb un estel que l’identifica i la seva foto a l’estel que hi ha a la paret, posar les fotos dels infants que no han vingut al panell de la casa, repartir l’aigua i ser el primer del tren. A mesura que mostrem les fotos dels infants aquests han d’aixecar-se, agafar-la i penjar-la al panell de l’escoleta.

La forma de mirar les persones que han vingut o no també la combinem amb un altre panell que he fet a l’aula on apareixen les inicials dels noms dels infants de l’aula acompanyades de cartells amb els noms i foto de cada infant. Així els infants han d’aixecar-se agafar el seu cartell, desaferrar-lo i aferrar-lo al panell de l’escoleta.

• Mirar el temps: cantem la cançó del temps i anem traient de la caixa targetes amb diferents il·lustracions sobre aquest  (sol, sol i núvols, pluja, llamps, vent o neu). A mesura que els mostrem demanem “Plou avui?, fa vent?” acompanyat del soroll o gest corresponent. Una vegada identificat la targeta més adient al dia que fa, l’estrella del dia la penja al plafó del temps.

Després i depenent del dia proposem als infants que diguin una cançó que els agradi per cantar i cantem una parell de cançons.

Tot i que a l’escoleta on jo estic hi ha dos dies de psicomotricitat, que és el la jornada que els meus companys i jo em seleccionat per analitzar les diferències dels centres, em centraré en el dilluns.

Els dilluns toca rentar-se les dents i per això desprès de fer l’assemblea posem les cadires voltejant l’estora i els infants s’asseuen a aquestes. Agafem la safata on es troben els gots, raspalls i pasta de dents dels infants i ens situem al centre de l’estora.

La tutora o jo, comencem a mostrar els gots i els infants han d’identificar els seus i venir a buscar-los, tot i que moltes vegades són altres nens qui identifiquen els dels seus companys. No obstant, els infants que encara que els ajudin no diuen que és seu, agafem el got i el deixem al costat, per al final. Així quan tots tenen els gots tornem a preguntar a qui li falta i de qui són aquests amb la intenció de què els infants més tímids també diguin els seus noms i s’aixequin a pels seus raspalls.

Una vegada tots tenen els seus, la tutora els mostra com es netegen les dents fictíciament, sense pasta i tots la imiten. Després, i amb la consigna previa de què no poden començar fins que tots tinguin la pasta posada al seu raspall, entre la tutora i jo comencem a posar pasta als raspalls i tots junts comencem a rentar-nos les dents (primer les de dalt, després les de baix, les de davant i enrere i la llengua).

Agafem una gerra d’aigua i mentre la mestra els va posant aigua, en grups de tres me’ls vaig portant al bany perquè es fiquin l’aigua del seu got a la boca la remoguin i l’escupin al lavabo (jo també ho faig perquè ho vegin).

Terminat aquest moment ens reunim a l’estora, ens llevem les sabates de manera autònoma, ja que insistim molt en què ho intentin tot sols donant les instruccions necessàries i mostrant com ho fan els altres companys (desenganxa la veta adherent, obre la sabata i treu el peu) i els han de posar a la paret de l’aula. Després, tornem a l’estora, i agafem la caixa on estan tots els mitjons de psicomotricitat. Jo els vaig agafant d’un en un i vaig demanant “De qui són aquests amb un cotxe vermell, unes flors de colors, ratlles blaves i taronges...” i els infants van aixecant-se i agafant-los. En aquest moment tots es comencen a posar els mitjons i tot i que deixem que alguns infants ajudin a altres, solem combinar les accions, és a dir, els diem “bé que na X t’ajudi a posar-te un i l’altre tu tot sol” o els orientem en com ho han de fer, obrir bé el forat del mitjó ficar el peu i tirar cap amunt.

Una vegada tots tenen els mitjons posats, diem que som un animal “gats, cans, serps...” i ens desplacem com aquests fins a la sala de psicomotricitat, que es troba al costat de l’aula. Dins aquesta ens asseiem a l’inici, on hi ha uns matalassos per “Despertar el cos”, que es tracta de moure les diferents parts dels cos, com un escalfament. També recordem el que es pot i no es pot fer en aquest espai, sent els infants els que diuen exemples o nosaltres qui demanem “es pot córrer? I donar petons? I espitjar?”. Per tant, combinem dues formes de recordar poques normes.

Desprès ens posem de peus i fem servir diferents formes per començar el moment de’xpressivitat motriu. De vegades contem fins a tres i han de tirar una torre de mòduls o altres som nosaltres la barrera , és a dir que ens posem amb els braços i cames obertes i intentem que no passin agafant-los.

Una vegada arriba el moment d’expressivitat motriu els infants juguen lliurement i nosaltres anem per la sala parlant amb alguns i creant espais; per exemple posem el tobogan damunt els mòduls i ens quedem al costat per ajudar els infants a pujar i a què aquest no caigui, posem un matalàs damunt uns mòduls que quedi com una muntanya perquè rodin, etc.

Al cap de tres quarts d’hora, comencem a recollir; l’estona depèn de com els infants estiguin per la qual cosa algunes vegades estem més i altres si notem que ja estan cansats estem menys. Quan comencem a guardar anem incitant a cada infant a què guardi, acompanyant-los i donant-los consignes constantment fins que tot està guardat: pilotes a la piscina, pilotes grans a la cistella, teles i peluixos a una altra cistella i mòduls als extrems de la sala.

A mesura que van terminant es van seient a la part de la sala on al principi havíem fet els estiraments i ens relaxem, obrim i tanquem les mans, pugem i baixem els braços o posem el cos en postura de ioga. Després, depenent del que haguem preparat a l’aula per al moment de representació, comencem a cridar els infants d’un en un o anem en gran grup fins la nostra aula on, en la porta posem algun mòdul o túnel de psicomotricitat per tal que els infants arribin més a poc a poc, i no corrin cap a l’activitat ja que s’han d’ajupir i passar per dins.

La representació és variada i la sol preparar la PT: fem dibuixos, plastilina, peguem gomets, prepara els bebès, plats amb fotos dels infants i plastilina on cada nen té que cercar el seu plat i posar-se en aquest lloc, un espai simbòlic amb els materials de la cuineta i aliments reals perquè cuinin, etc.

Per no tallar el moment de representació, és desprès d’aquesta quan els nens van a l’estora es tornen a llevar els mitjons de psicomotricitat i els posen a una caixa de roba bruta que tenim, van a per les seves sabates on les havien deixat, tornen a l’estora i se les posen allí; tot intentant que siguin ells qui ho facin o almenys que intentin fer-ho ja que moltes vegades no volen fer l’esforç i directament diuen: “no puc, m’ajudes?”. Una vegada tots tenim les sabates ens seiem a les cadires o en la mateixa estora els repartim l’aigua. La tutora o jo posem aigua als gots i l’estrella del dia s’encarrega de repartir-los als infants que nosaltres anem dient; és a dir, nosaltres li diem aquest per han X i li diem a X “tu has d’ajudar-lo i dir-li, estic aquí! perquè et vegi”.

Una vegada tots els infants han begut, deixen el seu got a la safata, els diem que agafin el coixí i es posin a descansar. D’aquesta forma, apaguem la llum, posem música relaxant i els infants es tomben a l’estora amb els seus coixins. Intentem que estiguin almenys uns deu minuts descansant i si veiem que cap nen vol descansar, escurcem aquest moment, els infants deixen els seus coixins a la capsa i hi ha dues opcions, o proposem nosaltres un joc en concret a l’estora, és a dir portem les construccions, els contes o els animals perquè només juguin a això, o juguen lliurement pels racons de l’aula.

Durant el moment del descans anem canviant el bolquer als infants que ho necessiten i aprofitem perquè es netegin les mans, sobretot els que han d’anar a menjar. A les dotze i mitja els infants se’n van a menjar i els altres s’agrupen a un únic aula per esperar a què vinguin els pares.

En quant als nens del menjador, nosaltres els anem repartint els plats i a mesura que se’ls acaben ells van a deixar-los al carro, el plat a les safates i els coberts a un contenidor que té aquest. A més, quan mengen iogurt de postres, traiem les escombraries on es reciclen els plàstics i ells tiren l'envàs aquí. Durant aquest moment nosaltres anem per les taules per oferir la nostra ajuda als infants que els hi costa, combinant aquesta amb la seva pròpia acció “jo t’ajudo i desprès ho fas tu”, intentant que els infants que no volen menjar almenys ho provin o recordant algunes normes d’aquest espai; per exemple si un infant està picant la taula o cridant, molestant a un altre o tirant el menjar en terra intervenim principalment formulant preguntes: “es crida al menjador? On es crida? (al pati o a psicomotricitat), el menjar és per jugar?, com hem de seure?”

Quan ja hi ha uns quants d’infants que han terminat, alguna de nosaltres (les dues tutores o les dues que estem de pràctiques) ens portem a aquests a l’aula. Els descordem els pitets, ells els posen a la cistella i se’n van cap a classe. Una vegada aquí la mestra els ajuda a netejar-se les mans i la boca i els va donant tovalloletes amb les que s’han d’eixugar i posar a la cistella de la roba bruta. A mesura que es van netejant van passant a l’aula on juguen per racons i quan tots els infants han arribat del menjador (encara que quedi un nen, una de nosaltres s’espera amb ell menjant) i s’han rentat comencem a canviar bolquers, prioritzant els que tenen caca i deixant pel final als  infants que només tenen pipi per donar temps així a què facin caca. Els que ja van sols al bany els recordem quan arribem que han de seure a fer un pipi i una caca ja que sinó es posen a jugar i se’ls escapa.

Normalment, cada tutora i persona de pràctiques s’encarreguen dels infants de la seva aula encara que estiguin tots junts, és a dir que van canviant els bolquers i la roba dels que la tenen bruta als nens de la seva aula. No obstant, com a la meva aula hi ha menys nens que es queden a menjar jo vaig ajudant a  canviar als de l’altra aula. A més, tant en aquest moment com cada vegada que canviem els bolquers d’un nen apuntem a  un plafó informatiu el que han fet, el que han esmorzat (desprès d’aquest moment) i el que han dinat; per exemple primer plat: tres quarts, segon plat: tot i postres si o no. També si canviem de roba a un nen li hem d’apuntar en aquesta pissarra el que fa falta que els pares portin i la roba bruta la posem a la seva bosseta de tela (tenen dues,  una amb roba neta i l’altra buida) que està buida i la posem al seu penjador perquè els pares se l’emportin.

Una mica abans de les dues diem als nens que hem de començar a guardar i tornem a posar-nos un per un per tal que recullin, donant consignes, ajudant-los i fent la tasca de guardar de forma conjunta. També els infants que es queden a dormir al centre se’n van amb alguna de nosaltres a l’aula de petits, on està l’espai de dormir, una zona amb cortines que està totalment a les fosques i on hi ha tot el necessari perquè aquests descansin: matalassos, fundes, coixins i mantes. La persona que s’encarrega d’aquests infants els prepara els llits i es queda amb ells ja que hi ha alguns que necessiten que estiguin “damunt” (que els facin carícies o els donin un massatge) per adormir-se.

A les dues s’obre la porta i les famílies van arribant i agafant als seus fills. Nosaltres anem parlant amb aquestes, atenent a les seves demandes i comentant alguns aspectes a destacar com ara que s’hagi fet caca damunt, que no s’hagi portat bé en general durant el dia, que li faci falta alguna cosa de roba, bolquers o tovalloletes, etc.