Les meves competències en relació amb el DAFO

Reflexionar: ara que hem analitzat el context amb ajuda del DAFO, com pens treballar les meves competències en aquest context? Cal plantejar-se tasques/ estratègies per millorar o adquirir aquestes competències.

Una vegada he reflexionat sobre aspectes del centre (DAFO) i m’he fet preguntes a nivell intern sobre l’observat en aquestes setmanes de pràctiques (competència 3.1) vull aportar aquí  una sèrie de reflexions que inclouen les evidències que fonamenten les meves opinions així com estratègies per solucionar-les (competència 3.2):

Debilitats (factors interns)

Distribució de l’espai (3.2): El primer que s’hauria de millorar i que és el projecte de millora que la meva companya i jo estem duent a terme, és el pati ja que aquest és un espai molt ample que està molt mal aprofitat per la manca de recursos: té una caseta, motos i un tobogan. Per donar resposta a aquest fet estem veient altres patis i suggeriments de llibres i webs on algunes idees són posar tipis (tendes índies) que possibiliten un espai acollidor pels nens, posar rodes grans de camions al terra (tant en horitzontal com en vertical) o fer una proposta amb caixes de cartró simulant diferent estructures. També hi ha un jardí amb les flors trepitjades que es podria utilitzar per fer un hort i apropar els nens a la natura. 

Identificació de bones pràctiques i comparació (4.2): A més, trobo una manca de comunicació entre les tutores de les aules ja que en la pràctica si una tutora fa una cosa d’una determinada manera i una altra ho fa a la seva, en comptes de parlar-lo i explicar el perquè de fer-ho així, la qual cosa ajudaria a què entre elles reflexionessin sobre la pròpia metodologia tot escoltant opinions que la reforcin o canvien, es dediquen a criticar la manera de fer de les altres però sense dir-lo directament. Això al final només perjudica als nens que són els que pateixen les pràctiques; un exemple és el fet de posar o no una funda al canviador, jo crec que sense funda és més higiènic perquè permet desinfectar-ho desprès de canviar a cada infant ja que de l’altra forma es canvia després de passar més d’un nen però les professores que fan aquesta pràctica diferent, en comptes d’explicar a les seves companyes el motiu  pel qual ho fan així, ho fan cadascuna a la seva forma sense ficar-se en la manera de fer de les altres, així no ens enriquim de les experiències o consells de la resta.

Relació amb les famílies (3.2) i contrast del PEC amb pràctiques reals (3.3): Un altre exemple de dèficit de comunicació és amb les famílies ja que els moments d’entrada i sortida es dediquen únicament per comentar si els manca qualque cosa de roba, bolquers... Un exemple que he viscut avui és que abans estava permés que els pares entressin a l’escola el dia de l’aniversari dels infants per fer fotos o estar amb ells i avui uns pares que ja venien, la directora ha dit que no estava ja permès i s’han hagut d’anar. Els pares estaven indignats i les tutores també perquè deien que hi havia una manca de comunicació molt gran i que no s’havia passat cap circular avisant d’aquesta nova norma del centre.

Aquesta manca de comunicació posa en evidència els documents del centre com ara el PEC on posa literalment que es tracta “d’una escola dialogant, entesa com un espai de socialització i intercanvi, de diàleg entre famílies i entorn, es a dir, una comunitat educativa on puguem compartir angoixes, dubtes, dificultats” (PEC, 2012-13). Per tal d’evitar fets com aquest el personal del centre hauria de llegir de forma obligada el document de centre i reflexionar sobre aquest en un claustre ja que moltes vegades els principis tan polits que es marca un centre s’acaben oblidant i presentant episodis com aquest.

Amenaces (factors externs).

Distribució dels recursos materials i humans (3.2): La manca de recursos econòmics en el nostre centre ha implicat no només que el personal sigui reduït sinó també que les activitats extraescolars que es tenien programades per a aquest any com són els tallers familiars de massatge s’han anul·lat i actualment no hi ha cap dels proposats. Per solucionar aquest fet i possibilitar aquests tallers familiars, que tant ajuden als pares a apropar-se als  seus fills així com a mantenir xerrades amb professionals i altres pares per comentar els seus dubtes i inquietuds i enriquir-se de les pràctiques dels altres, el que es podria fer és convidar als pares en hores lectives (de nou a dos) perquè realitzessin amb nosaltres activitats com ara massatge infantil.

Dinàmiques de treball (3.2): A més, en allò referit al personal ens trobem que les dues educadores que són de suport, estan fent la tasca de tutores a dues aules on les mestres estan actualment de baixa amb la qual cosa les aules recolzades per aquestes dones s’han quedat amb una sola persona.  Aquest últim factor implica que no es puguin fer activitats que impliquin embrutar molt ja que una sola persona no pot fer-se càrrec de controlar els infants, anar netejant-los d’un en un mentre els altres no tenen cap tipus de supervisió o deixar la classe per netejar. La solució aportada per la professora d’aquesta assignatura i que no se m’havia acudit és demanar als pares ajuda per tal que aquests puguin inscriure a una llibreta per ajudar-nos en diferents tasques; així, a més els pares estarien més implicats en la vida d’aula dels seus fills i podríem aprofitar per explicar el perquè fem aquetes activitats (objectius a assolir) i molts superarien les creences que tenen sobre que aquestes només serveixen per embrutar-se.

Així com en el cas de les amenaces i debilitats, les meves competències aniran encaminades a canviar aquest fet, sigui amb la meva opinió, amb el projecte de millora o sent jo qui fomenti la comunicació entre tutores i amb la família a partir de les meves actuacions, en el cas de les fortaleses i activitats, com són aspectes positius les meves competències estaran encaminades en continuar potenciant aquests punts forts i aprendre per tal d’aplicar-los quan treballi a un centre educatiu.

Per tant, en aquest punt, les competències que més he treballat han estat una altra vegada la reflexió sobre l’organització del centre i les pràctiques d’aquest (3.2), que implica una altra competència, la identificació de bones pràctiques i el contrast d’aquestes (4.2). 

Fortalesa (factors interns)

Els infants i les famílies són coneguts pel seu nom, tots els mestres coneixen el nom de tots els infants i als seus familiars. Quan hi ha un aniversari tots els infants es reuneixen i tots els nens es reuneixen en el menjador per cantar a la persona que fa anys i per menjar un tros de pastís que hagi dut la família. Hi ha nens que cada vegada que ve un familiar d’un altre nen corren cap a ell  a donar-li un petó perquè estan molt acostumats a la seva presència. A aquest fet ajuda molt l’activitat extraescolar que fem les dues aules de grans (2 i 3 anys) junts d’anar a la piscina ja que venen els pares i aquests s’encarreguen de més d’un infant; fins i tot hi ha vegades que els fills d’una família volen anar amb un altre pare.

Per altra banda, tenim l’arquitectura del centre ajuda a la relació entre infants ja que les dues classes de dos i tres anys comparteixen bany i estan unides per portes corredisses i la de bebès i petits també. A més totes les aules tenen sortida directa al pati la qual cosa permet que els infants de diferents edats es relacionin en aquest moment i intercanviïn experiències. A més, altre factor que afavoreix la relació entre infants de diferents aules és que tots esmorzen i mengen a la mateixa hora.

Molts de centres tenen horaris establerts tant pel menjador com pel pati que eviten que els infants coincideixin i això obstaculitza la relació entre aquests així com ser un centre on tots coneixen els noms dels altres. Malgrat això ja vaig veure aquesta bona pràctica a un altre centre de 3-6 on a principi de curs els nens de les diferents aules portaven una cartolina on apareixien les fotos i  noms de la seva aula, de manera que ajudava tant a les tutores al principi a recordar als nens d’altres aules com als propis infants per recordar els noms dels companys d’altres aules. Si els infants del centre on estic passessin a aquest centre seria un bon exemple de coherència en la metodologia en l’aspecte de relacions entre la comunitat educativa.

A més, és un centre on l’experimentació i les activitats que suposen embrutar-se són benvingudes i en cap moment m’han negat fer activitats sinó que tot el contrari m’animen a què constantment faci amb els nens per tal que aquests aprenguin el màxim possible. Una vegada que vàrem fer una activitat on tot el terra va quedar ple de farina i aigua incloent vidres, sabates dels nens, etc. la de la neteja em va dir que els infants haurien d’haver gaudit molt i molts de pares també em van dir que no importava que era la forma com aprenien els nens.  En aquest cas, la tutora em va donar un consell, penjar a la porta un cartell amb el que havien fet avui per tal que els pares sabessin el perquè de com anaven els seus fills i és veritat que si els hi dius i els expliques una mica l’activitat, l’actitud canvia. A més jo vaig decidir que a més de penjar el cartell aniria explicant l’experiència als pares i dies després els mostraria les fotos (documentació) de l’activitat, ja que veure als seus fills gaudir amb el que fan fa ajuda a què comprenguin el que intentem transmetre: que els infants aprenen fent!

A més, el personal de l’EAP així com la cuinera i la dona neteja estan molt implicats en el centre, com si fossin un tutor més. Així com els primers ajuden en moltes activitats que realitzem, la cuinera i la netejadora també interactuen molt amb els nens i fins i tot s’encarreguen d’aquests en moments en què alguna tutora ha de sortir de l’aula. L’únic que trobo a faltar i que està relacionat amb una de les mancances de l’escoleta que ja he comentat (la manca de pressupost) és que la dona que neteja estigui abans a l’escoleta ja que arriba quasi a les dues ja que això seria una solució a les activitats que deia que no es podien fer a causa de què l’educadora no pot dedicar molt de temps a netejar ja que si estigués la netejadora seria aquesta qui ho faria i es podrien realitzar més experimentacions sense necessitat de requerir la presència d’una persona de suport.

Oportunitats (factors externs)

Com ja he dit l’EAP està molt integrat dins la metodologia del centre, moltes vegades són ells els que fan activitats, ajuden a canviar bolquers, preparen la sala de psicomotricitat o dirigeixen l’assemblea. Per tant, hi ha molt bona connexió amb els equips externs al centre i això afavoreix a crear diferents agrupaments i realitzar activitats que no serien possibles sense l’ajuda d’una altra persona. Per tant, la seva presència és molt positiva ja que actuen com a suport a més de proposar activitats específiques de logopèdia (onomatopeies, aprenentatge de nous termes...) així com aconsellar a les educadores sobre dubtes d’aquestes com la manca de límits o d’atenció; sempre és bo contar amb altres punts de vista i opinions professionals que ajudin a millorar la teva pràctica educativa.

Un altre factor extern que beneficia el funcionament del centre és la piscina de Can Raspall, ja que el fet de poder anar a aquesta cada setmana, cosa que quasi cap centre fa, dóna l’oportunitat als infants de fer una activitat que va més enllà del que es fa a classe i que implica un aprenentatge en un medi diferent: l’aigua. A més és un moment que com he dit en l’apartat anterior afavoreix molt la relació amb les famílies i entre aquestes. Per exemple, una de les meves debilitats era que encara no parlava amb les mares i pares dels nens i gràcies a aquesta activitat aquestes s’han obert molt més a mi i ara compartim molts de moments dels seus fills i, l’últim dia vàrem parlar d’escoles on portarien als seus fills, cosa que va permetre que tots donéssim opinions i aprofitéssim l’experiència dels altres (alguns tenen a un dels seus fills allà o una amiga els ha parlat d’aquest o són mestres a altres centres).

A més al costat de l’escoleta hi ha tres centres que inclouen l’etapa de 3 a 6 anys, la qual cosa afavoreix positivament el canvi de cicle ja que a més de poder anar a visitar-los abans d’anar-hi amb l’escola, els pares tenen tres opcions per triar i això fa que puguin tenir un criteri educatiu que va més enllà de què estigui prop de les seves llars. Aquest tema és el que es va debatre a la piscina on gràcies a l’experiència meva (que he estat a un centre fent activitats per la universitat), la de la tutora (que està informada sobre els centres que tenim al nostre entorn) i de les famílies, que com ja he dit conten amb informacions de diferents fonts, ajudem a triar a les famílies que tenen dubtes ja que la gran oferta de centres ho permet en aquest cas.

En definitiva, el fet d'analitzar el nostre centre a partir de les orientacions del DAFO he pogut veure quines competències treballaré en cadascun dels casos, totes relacionades amb l'anàlisi i reflexió sobre el funcionament del centre i sobre els processos d'ensenyament-aprenentatge