Valoració de les competències assolides

Organitzar situacions d’aprenentatge

Punts forts: A partir de la pràctica assolida he passat d’aprofitar les situacions que es donaven per tractar els continguts a crear jo situacions, activitats que treballessin una sèrie d’objectius. En relació al cos humà, al principi vaig posar d’exemple “quan els infants miren un conte, juguen amb els animals, als metges, o a posar les parts de la cara a unes màscares que tenim, jo m’acosto per provocar que es treballi el que està programat fent-los verbalitzar determinats aspectes com ara, quin és el color de la cara? I que té al cap?, on li posarem això (mostrant els ulls o la boca)?”; ara, a més d’aprofitar aquests moments sóc jo qui planifica les activitats per exemple per treballar el cos humà he dedicat el tercer trimestre (un cop a la setmana) per treballar cadascuna de les parts del cos mitjançant el joc actiu dels infants. Un dia ens vàrem pintar els peus, un altre les panxes, l’esquena... És una forma que els infants aprenguin a partir de l’acció directa del seu cos sobre el seu cos, ja que eren ells qui es pintaven.

Per tant, ara ja tinc molta més experiència en crear dispositius i seqüències didàctiques, i he après a situar-me, evitant la mirada esperant accions i dedicant-me a les accions que es produeixen. Això m’ha ensenyat que no tot i que anem amb unes hipòtesis sobre què passarà, l’interessant és que sapiguem veure com aquestes hipòtesis es poden donar o no però sense que condicionin la nostra mirada, sinó per ajudar-nos a fer-nos preguntes i a analitzar el que ha passat.

Punts febles: 

Pel que fa a la implicació dels alumnes en activitats d’investigació, en projectes de coneixement, és un aspecte que no he aconseguit. Si entenem aquest punt com a el “treball per projectes” on els infants investiguen pel seu compte, i van creant el seu propi coneixement a partir dels dubtes que van sortint, que són els que guien aquest tipus de projectes, tot i que és cert que de vegades si que es pot fer qualque cosa com ara que algun infant veu un cargol i es demana perquè està amagat, tot i que pots intentar que els infants opinin, aquest interès acaba molt ràpid. Crec que en aquesta edat els infants no estan preparats encara per dur a terme un projecte de treball ja que a més de aquesta manca d’atenció, el que en un moment els interessa molt després ja tant els dóna, també hi ha la limitació del vocabulari. No és el mateix estar amb infants de quasi quatre anys, que et diuen hipòtesis que xerren entre ells que amb infants de dos i tres anys on molts no deien quasi cap paraula que fos entesa per la resta.

Per tant, al final, no se si perquè el fet que no es treballi així en aquest centre o perquè en cap centre facin projectes d’aquesta forma amb infants d’aquestes edats, no he après a fer-ho, suposo que l’any que ve si que aprendré ja que conec centres que treballen d’aquesta forma i m’interessa molt informar-me i aprendre com es fa.

Gestionar la progressió dels aprenentatges

Punts forts:

Vaig dir al principi que em costava adaptar-me a cada nen perquè hi havia molta diversitat a l’aula. Ara veig com aquest és un punt en el qual he progressat molt i crec que sempre començarà sent un punt feble fins que els conegui. Quan va passar poc temps i a base d’observar i de conversar amb la mestra ja que ella els coneixia molt millor que jo, vaig aprendre a arribar a tots. Per exemple a l’hora de contar un conte se que hi ha nens que necessiten que faci molts de gestos, altres que els agrada que incorpori alguna cançó, i altres estratègies que fan que una mateixa activitat incorpori els ítems que em permeten captar l’atenció de tot el grup. També quan he organitzat activitats he adaptat el nivell d’aquestes a tot el grup, per exemple a l’hora de posar pinzells oferia de dos mides (gruixuts i fins) ja que hi ha nens que tenen més i menys desenvolupada la motricitat fina.

Totes aquestes coses com ja he dit les he après a base de conèixer-los i tot i que al principi sembla que és molt estressant, que no arribes que has de tenir moltes coses en compte, al final, és com quan aprens a conduir, surt sol i ets capaç d’anar canviant les intervencions segons com estàs veient als alumnes i si estàs contant un compte en el que surten peixets i una part de la classe es despista perquè estan simulant que són lleons, doncs afegeixes aquests animals al compte i ja està!

En quant a la teoria sóc una persona que abans de programar qualsevol activitat o fer comentaris cerca les teories que la fonamenten, bé sigui a favor o en contra de la idea exposada ja que crec que l’experiència de totes aquestes persones em serveix a mi per pensar i criticar les meves pròpies idees. Per tant, aquest vincle entre teoria i pràctica és un ítem que he tingut molt en compte des del principi, tant en l’aula com a les assignatures teòriques.

Punt feble:

És una pena que hagin arribat el final de les pràctiques i continuï sense haver tingut un exemple d’avaluació. Tot i que quan he fet alguna activitat he elaborat una graella on anava apuntat el que veia, aquestes no tenien més profit del que els hi donava jo, ningú les utilitzava per veure els progressos, tothom es basa en l’observació i no dic que aquesta no estigui bé però no podem dependre de la nostra memòria, crec que és necessari enregistrar tot això i que puguem revisar-lo per adaptar les intervencions a les limitacions que presenten els infants ja que només així podrem situar-nos en la ZDP de la que parlava Vygotski i donar el suport necessari al nen perquè aprengui a fer-ho tot sol.

A pesar de què ho he intentant, el fet de no tenir unes referències d’avaluació, un exemple a seguir m’ha fet molt difícil aquest ítem i crec que és un aspecte del que no he après quasi res; esper que l’any que ve, a l’escola si pugui tenir una formació més específica en quant a aquest ítem ja que a nivell general veig  una manca de consciència de la importància d’avaluar i per això crec que és un punt en el que tots anem una mica perduts (això es veu en els projectes de millora on la majoria ni tan sols han proposat avaluar-lo).

Elaborar dispositius de diferenciació

Punts forts: El que al principi vaig comentar com a punt fort, és un aspecte que encara he reforçat més. Tot i que jo tenia molt clar que és necessari que els infants treballin junts ja que tot i que suposa un major esforç per part nostra, ja que moltes vegades el comportament disruptiu d’alguns és imitat pels altres fins que tota la classe acaba per fer una acció que no té cabuda en aquell  moment, crec que és bàsic que els infants hagin d’enfrontar-se a situacions en comunitat i dialogar i arribar a acords o, fins i tot, aprendre a imposar-se. Aquesta idea més teòrica que pràctica, l’he millorat molt, i els que més m’han ensenyat han estat els infants. Per exemple, durant el moment del menjar, el que va començar sent una lluita amb els nens perquè mengessin vaig convertir-lo en un espai de col·laboració, on els nens menjaven i ajudaven als altres (que no volien si se’l donava un adult).

També, amb el projecte de millora del pati hem intentat que aquestes situacions es donessin ja que com el material que hi havia al pati eren només motos, aquestes no afavorien el treball en grup, la col·laboració. Per això i gràcies als neumàtics que vàrem posar els infants cada dia més  juguen en grup, s’ajuden a traslladar les rodes o seuen per xerrar.  

En general és un aspecte al que dedico molt de temps ja que m’agrada veure com els infants s’ensenyen entre ells, com s’ajuden, i necessiten del nostre suport, d’estratègies i que estiguem atents per aprofitar les situacions que es donen. Per això hem de potenciar aquesta actitud de fixar-se en els companys, de què cadascú té coneixements valuosos que ensenyar i altres que encara li queden per aprendre. Un moment molt idoni és rentar-se les dents ja que pots aprofitar per parelles que un li expliqui com es renta les dents i l’altre com es tira l’aigua al lavabo, sense tragar-la; situacions en què els infants aprenen molt més que si ets tu qui indiques com es fa ja que es senten importants (perquè poden ensenyar als altres) i a la vegada són conscients de les seves limitacions (autoconcepte).

Punts febles: 

Tot i que com he comentat m’adapto bé a la heterogeneïtat del grup classe hi ha un nen en concret amb el qual no he acabat de saber tractar. És un nen de NEE amb trastorn en el aprenentatge no diagnosticat i la seva actitud és molt passiva, sembla que no escolti ni mostri interès per CAP activitat que es fa a classe, ni música, ni psicomotricitat, ni contes, ni experimentació... A més mai està assegut, camina per tota la classe i despista a la resta d’infants per la qual cosa és molt difícil portar al grup ja que si no estem una de nosaltres amb ell assegut ell es va i has d’anar a buscar-lo, cridar-lo perquè segui i els altres infants perden el fil del que estàvem fent o parlant. Per tant, quant a aquest infant en concret, crec que la pregunta que em vaig demanar al principi: “Sabré adaptar les meves activitats als diferents nivells de la classe, evitant que infants quedin fora del procés d’aprenentatge?” no l’he aconseguida gaire.

Tot i que al principi em passava amb altres infants a aquests si que m’he sabut adaptar i he après com cridar l’atenció o quines estratègies fer per desviar la seva atenció cap al que estàvem fent, però en el cas d’aquest nen, el fet que ni tan sols vegi com li fa cas als professionals que el tracten (PT i AL) m’ha impossibilitat tenir un exemple a seguir. L’únic que he pogut fer és donar-li molt d’afecte ja que conec la seva situació i suposo que ara mateix això és més important que aconseguir que m’escolti quan parlo.

Implicar als alumnes en els seus aprenentatges

Punts forts: Tal com vaig dir al principi, el fet d’arribar a acords i fer entendre als infants la necessitat d’establir unes normes per a la convivència ha continuat sent un punt fort per a mi. Han estat molts de moments en els quals he aconseguit que respectessin unes pautes fent-los entendre el perquè d’aquesta demanda. Per exemple a psicomotricitat, el fet de no saltar quan un altre està a la piscina perquè es fan mal els dos, al menjador no jugar al banc perquè poden caure cap enrere, anar caminant a l’estora i seure perquè si es llancen en “planxa” es fan mal, etc. Totes aquestes situacions he pogut veure com segons la forma en què ho facis els infants les acaben respectant sempre o només quan tu estàs. Per exemple a la classe del costat aquestes indicacions  es converteixen en ordres sense cap fonament és un NO es corre, es juga, es salta, etc. Per tant els infants ho continuen fent en la seva absència. Crec que això no és el que ens interessa ja que jo el que vull és que els nens ho facin perquè són conscients del que pot passar, no perquè ho digui jo. fonamentals perquè tots puguin jugar de forma tranquil·la i segura durant aquests moments.

A més un aspecte que no vaig comentar l’altra vegada en relació a aquest apartat és que a partir del viscut durant el segon trimestre, continguts treballats de presa, sense sentit, he pogut parlar amb la meva tutora i decidir que llevaríem certs aspectes per tal de dotar del temps necessari als que treballéssim. Entre totes dues hem cregut que val més que aprenguin poc però bé que intentar donar moltes coses i que al final no es quedin amb res. Per això vàrem decidir donar el cos humà amb més tranquil·litat ja que segons estava programat al principi no donava temps a dedicar una sessió per a cada part i com ho volíem fer de manera molt vivencial vàrem haver de llevar els oficis, ja que aquests no podíem treballar-los de forma molt significativa (degut als oficis dels pares de l’aula) i vàrem pensar que era més necessari organitzar-se atenent al ritme que marca el grup.

Punts febles: En quant a punt feble vull parlar sobre el que Perrenoud anomena Els drets imprescindibles de l’estudiant. Tot i que a partir d’una conversa amb la PT vaig conscienciar-me molt més amb aquest aspecte hi ha vegades en què m’adono d’aquesta actitud  que ens fa intentar tenir controlada la situació el 100% del dia. Per això hi ha vegades que els hi estic demanant que estiguin asseguts i no ho fan i mentre els hi dic que no m’agrada que no em facin cas, desprès o en el moment m’adono, perquè han de fer-ho? Si realment ens adaptem a les necessitats dels nens perquè estar asseguts en aquell moment precís? Això no es sempre hi ha vegades que és necessari estar assegut per posar-se els pitets o que un company ens conti una cosa però perquè tenim aquesta obsessió? El fet que no sigui justificable la fa inapropiada, ja que només es justifica per la necessitat que presentem en aquell moment de tenir-los a tots sota control ja que només volem que s’asseguin, sense cap fi concret; perquè els nens tenen el dret a moure’s, a no obeir constantment, perquè nosaltres que ja som adults i tenim aquests hàbits socials més assolits encara necessitem d’aquests drets. Només cal mirar-nos a nosaltres mateixos i després veure què estem demanant i a qui.

Treballar en equip

Punts forts: Vaig parlar en la primera reflexió sobre les competències sobre com el treball en equip, gràcies al pla d’estudis que he viscut, és un dels meus punts forts. Doncs bé vull explicar altra experiència que ha demostrat com la meva companya i jo hem assolit aquesta competència amb èxit durant la nostra estada a l’escoleta,és la creació del nostre projecte de millora.

El projecte de millora que ens va ser encomanat per l’escoleta de Can Cantó va ser el pati, degut a que és un espai molt ample i que ofereix moltes possibilitats educatives però que actualment no es troba totalment aprofitat.

Durant aquest procés na Tanit i jo hem debatut (dialogat) sobre cadascun dels materials elaborats ja que a l’hora de fer-ho havíem de saber si complia amb els objectius que ens havíem proposat (encara que es tractava d’hipòtesis ja que això el veurem una vegada presentem el nostre projecte als infants), si es tractava d’un material segur, si era adient per a qualsevol edat (ja que és un projecte que aprofitaran infants de 0 a 3 anys) o quins colors eren els més adients, ja que la qualitat estètica era un aspecte a cuidar molt.

Pel que fa a aquest darrer aspecte hem fet i desfet molts de materials, bé perquè ens adonàvem que la decoració no anava en la línia del que havíem fet fins el moment o perquè els colors seleccionats no oferien l’equilibri cromàtic que cercàvem.

Tots aquests moments ens han portat a reforçar una sèrie d’estratègies a fi d’abordar amb respecte aquesta relació de col·laboració que hem mantingut. Durant aquest període una de  les situacions que més s’ha produït ha estat la decisió davant dues propostes diferents; és a dir, que hi ha hagut molts de moments en què na Tanit i jo diferíem en la decoració o elaboració de tots aquests materials i ens havíem de decantar per una opció. En aquests moments la reflexió, la posada en comú del perquè beneficiaria o no una proposta ha estat molt enriquidora ja que poses en marxa un mecanisme d’autoaprenentatge en el qual has de agafar perspectiva i veure la teva proposta com una més, sabent acceptar i, fins i tot, explicitar les mancances que té i les possibilitats que ofereix l’altra alternativa.

Tot i que pensava que debatre cadascuna de les idees que posàvem sobre la taula ens faria tenir problemes a nivell de grup, m’he adonat de la gran capacitat que ambdues hem tingut a l’hora prendre aquestes decisions, de com hem sabut arribar a un punt on les dues estàvem d’acord. No obstant, he de dir que han estat molts els moments en què hem hagut d’acceptar aspectes en els quals no coincidíem però crec que aquest també és un bon aprenentatge quan treballes en grup i és que no sempre estaràs d’acord amb les decisions preses però quan una idea, per molt que no la comparteixis, està justificada i fonamentada has de saber acceptar-la.

En quant al temps dedicat, sempre hem fet el mateix nombre d’hores, fins i tot, quan una de les dues havia de preparar una activitat (aliena al projecte), l’altra li ajudava a preparar-la i després juntes continuaven el projecte. En aquest aspecte crec que hem portat molt bé la repartició de tasques ja que en veure que tot ho debatíem vàrem decidir que els materials, tot i que cadascuna anés fent un, es decidirien de forma conjunta, per així tenir les pautes baix les quals actuar. Amb això vull dir que si havíem de fer un túnel sensorial, primer reuníem les idees sobre els materials que composarien aquest i després cadascuna aniria elaborant un, sempre baix  la mirada atenta de l’altra durant tot el procés. El fet d’estar damunt del que feia l’altra ens feia millorar les propostes, l’elaboració dels materials; per exemple, mentre enrotllàvem els cartrons a fi de crear una espècie d’espirals li vaig recomenar a na Tanit que no posés cola fins al final del cartró ja que a mesura que anava donant-li voltes, la cola pujava i si la posava molt a la vorera sortiria pels costats. D’aquesta forma, gràcies al que apreníem a base de provar (dels nostres errors) podíem millorar les nostres estratègies i així obtenir uns millors resultats. Si no haguéssim fet aquest projecte de forma tan conjunta (repartint-nos les tasques de forma individual per exemple), no hauríem aprés tant ja que aquest procés de compartir experiències i errors s’hauria reduït a la pròpia experiència individual.

Cartró enrotllat, al de baix es veu com per posar la cola a l'extrem, aquesta ha tapat els forats 

A més del treball col·laboratiu entre nosaltres també hem tingut molt en compte les opinions de les altres companyes de pràctiques així com de les educadores i la directora. A aquesta darrera, sobretot, li demanàvem els aspectes més delicats com ara si podíem tallar  una tela del centre, el pressupost a gastar en pintura (així com el permís per pintar les parets) o aspectes sobre la seguretat de determinats materials; per exemple, volíem posar taps i li vam donar les mostres per tal que ens orientés sobre quina mida no li semblava adient pels infant.  

En quant a les tutores i les companyes de pràctiques, han tingut un paper més orientador en quant a solucions a dubtes o propostes de millora. Per exemple, la meva tutora ens va orientar sobre la decoració del túnel sensorial, la tutora de la classe del costat ens va suggerir una forma de subjectar el pal que faria de suport a la cortina de la cuina i les al·lotes de pràctiques ens van proposar altres materials sensorials ja que elles també estan fent una proposta sensorial.

Rotllo travessat d'una banda a l'altra, idea de Marga

Per tot això, puc dir que tot i que sobretot ha estat un procés de compartir i debatre per part de na Tanit i jo, també hem acudit moltes vegades al personal perquè ampliessin les nostres idees i aportessin millores al que estava fet. Tot i així tal com vàrem comentar al seminari no és un centre en el qual l’ambient sigui molt col·laboratiu, ni amb el nostre projecte ni fent altres projectes de forma conjunta.

El que he extret de tot aquest procés és que als centres hi ha una manca important de conscienciació pel bé comú, ja que les tutores només s’interessen per allò que repercuteix directament a la seva aula. A més, no se si casualitat o bagatge, les úniques persones que mantenen una actitud col·laborativa en quant a aspectes del centre en general  som na Tanit, la meva tutora i jo (ja que com he dit la meva companya i jo també ens ajudem mútuament en activitats que són alienes als nostres infants); això hem fa pensar que el fet que totes tres estiguem fent la carrera a la universitat ha influït molt en aquesta actitud que mostrem ja que constantment se’ns ha recordat la importància d’anar tots a una.  Això hem fa demanar-me quina implicació amb l’educació mantenen les altres educadores? Si una persona es sent realment lligada a aquesta tasca professional, no només l’associa amb un grup d’infants sinó que té un interès comú que s’estén més enllà de la seva classe, que arriba a tots els infants ja que TOTS són iguals en drets i necessiten de la col·laboració de tota la comunitat educativa per desenvolupar les seves potencialitats.

Participar en la gestió de l’escola

Punts forts: Al principi, vaig parlar sobre una participació aportant idees a nivell d’aula ja que no havia assistit a cap reunió. Doncs bé, ara que ja ho he fet he de dir que l’experiència ha estat molt gratificant. Per començar, a partir de la primera reunió, i veient la gran acceptació part de totes les mestres a les meves idees i aportacions vaig prendre més iniciativa a l’hora de fer activitats generals del centre. Durant aquesta reunió vaig aportar idees en relació a les altres aules, oferint activitats que jo havia fet, donant opcions per a la solució de conflictes que s’estaven produint a l’escola i oferint-me per la realització de determinats esdeveniments del centre com ara la festa de la primavera o la visita dels infants d’un altre centre on la directora ens va posar al càrrec del teatre que representaríem.

Per tant, tot i que al principi tenia por de com seria encarregar-se d’una cosa així m’he demostrat a mi mateixa que ho puc fer, i que l’esperit de superació que tinc m’ajudarà a combatre tot tipus de situació. 

Punt feble:

El fet que al final del trajecte hagi vist com el centre passava completament del nostre projecte ha fet que em desanimi molt. Sobretot quan vàrem treure tot el material al pati i vaig veure que a elles tant els  donava que els infants destrossessin el material. Aquest fet em va adoptar una actitud un tant d’indiferència a les qüestions del centre en general, és a dir, que com veia que ningú es preocupava pel que estàvem fent per millorar el centre, aspecte que ens havia demanat el propi centre, al final la meva companya i jo ens varem donar una mica per vençudes, ja que no paràvem de reparar i millorar els materials fins que va arribar un punt en què varem concloure “per a què fer-ho si en quant sortim per la porta ningú es farà càrrec ni de treure’l”.

Crec que quan t’impliques tant, com ho he fet, en la vida del centre i estàs constantment oferint la teva ajuda per fer els àlbums de les famílies, a la cuina, per organitzar les festes, les sortides, etc. i veus que després no hi ha resposta per part de ningú (excepte la meva tutora que sempre m’ha donat suport, valorant la meva tasca i ajudant-nos amb el nostre projecte) acabes amb certa tristesa i t’adones de com fa falta que els centres adoptin una postura més solidària, de col·laboració entre tots i no només a nivell d’aula.

Informar i implicar als pares

Punts forts: Pel que fa a la relació amb els pares ha estat excel·lent,  tot i que al principi no hi havia molta connexió aquesta la vaig guanyar ràpid i tot i que hi ha alguns amb els quals parlo més perquè em demanen coses sobre els seus fills, tots s’adrecen amb la mateixa afinitat que amb la tutora a mi perquè saben que tot el que sap l’una ho sap l’altra. Això també va ser fruit de la conversa que vàrem tenir a la reunió de pares on ella els va dir que confiava plenament en mi i que tot el que jo els transmetia havia estat parlat entre les dues. El fet que m’hagi donat aquesta imatge davant els pares i sempre m’hagi inclòs en totes les decisions crec que ha estat decisiu en aquesta bona relació que mantinc.

A més, i en relació a la reunió també vaig tenir un paper molt actiu i, tot i que era la tutora qui iniciava els punts a tractar, tal com aquesta em va dir abans de començar vaig aportar tot el que volia en relació als temes tractats. Fins i tot, al final els pares em comentaven dubtes sobre determinades qüestions i això em va demostrar què confien en la meva confidencialitat i en el treball que faig amb els seus fills.

Una mostra d’aquesta bona relació que hem establert ha estat el final de les meves pràctiques on les famílies m’han fet regals per acomiadar-me i, fins i tot, un diploma amb  una dedicatòria.

Punt feble:

No obstant, durant aquesta bona relació s’han donat moments en què no he sabut com reaccionar o què he volgut dir qualque cosa i al final he decidit que era millor no fer-ho. Per exemple, un nen que no menja sòlid a casa i el pare ens ho va comentar i malgrat els consells continua donant-li només galetes i purés o el fet que al vestuari de la piscina no es pugui menjar i els pares facin cas omís al que diem la tutora i jo. Són situacions en què t’agradaria dir, però no veus que estic cridant l’atenció a aquest nen perquè no mengi i tu estàs donant-li al teu fill davant seu? Moltes vegades em sembla que és  una forma de dir-te jo sóc el seu pare i faig el que vull i tampoc pots iniciar una batalla amb ells perquè si perds la bona relació amb ells ja no hi ha res a fer.

Tot i que jo els hi dic bé les coses, quan ja li has dit tres vegades i encara ho fa, ja no saps com fer-ho i això és frustrant. No obstant, ha arribat el final de les meves pràctiques i encara continuava cercant formes de transmetre el missatge a aquests pares fent ús d’altres estratègies com ara explicant a un nen que estigués molt al costat d’aquest pare perquè no es menjava al vestuari o la importància de menjar fruita.

Utilitzar les noves tecnologies

Punts forts: Tal com vaig dir en la primera reflexió, la utilització de les noves tecnologies no és un problema ja que des de que vàrem començar els estudis na Gemma ens ha insistit molt amb això i altres professors han col·laborat en el fet que nosaltres haguéssim d’utilitzar diferents recursos: Movie maker, PowerPoint, glogster, blogger...

Punts febles: Malgrat que és una competència que tinc molt assolida a nivell individual, he vist com amb infants tant petits aquests recursos no són gens eficaços. Per una banda, el que necessiten els nens en aquest moments és experimentar, poder tocar els elements i així conèixer-los, a través de la seva intervenció directa. Si oferim una pantalla, aquesta només ofereix un tipus de sensació, de textura, de temperatura i no la polisensorialitat a la què exposem als infants amb altre tipus de materials de la vida quotidiana. Per això, tot i que crec que és una eina molt útil per motivar a nens una mica més grans, opino que en aquesta edat no és gens recomanable.

A més, durant la meva experiència a les pràctiques les vegades que s’han utilitzat les TIC ha estat per fer el mateix i no per innovar, amb la qual cosa perden tota la seva funcionalitat.

Un exemple va ser quan vàrem anar a visitar un centre i varen posar un conte mitjançant un projector. Aquest era un conte estereotipat, on la bruixa ni tan sols tenia veu de dona i els infants estaven molt avorrits. Si aquestes mestres haguessin contat elles mateixes el conte segur que haurien cridat molt més l’atenció dels nens. Crec que manca una conscienciació sobre el bon ús d’aquests recursos perquè gastar-se els sous en uns aparells i utilitzar-los per continuar fent el mateix, per a mi no té sentit.

Afrontar els dilemes i els problemes ètics de la professió

Punts forts: Durant aquesta experiència m’he adonat de la importància de la transmissió de valors, no dic que no sigui important que aprenguin continguts, per suposat que sí, però crec que la base és donar exemple de persones solidàries, de fer-lo sentir responsables dels seus actes, de saber que allò que fan té unes conseqüències. Per això, el dia a dia, ha d’estar guiat per un diàleg democràtic on tots sentin que tenen opció a opinar i que aquestes valoracions són tingudes en compte.

Per tot això, l’establiment de normes i límits és essencial sempre que els entenem com a factors que ajudaran a la convivència. En molts de moments durant les converses t’adones que estàs sent massa autoritària que acapares molt la presa de la paraula i això ho he anat canviant, deixant que fossin els nens qui guiessin les converses i xerressin entre ells sobre perquè no fer o fer qualque cosa.

Com he dit anteriorment, insisteixo molt en la fonamentació de cada norma que indico i els explico el perquè s’ha de complir ja que crec que només així entenen realment la importància d’aquestes i després veus com són ells mateixos qui ho aconsellen als seus companys “no et posis de peus que pots caure i fer-te mal o no m’espitgis perquè cauré”. És una forma de fer-los responsables dels seus actes i que així ho sentin.

 Punts febles: El fet que cada vegada hagi conegut més als nens i actuat amb ells de forma més apropiada no ha llevat que hi hagi nens en concret o moments en què he hagut de castigar. No obstant vaig reduir bastant aquesta actuació degut a què crec que abans havia de provar de moltes altres formes. No obstant, he arribat a la conclusió que hi ha vegades que és inevitable que hagis d’apartar al nen del grup una estona, sense que aquesta sigui molt prolongada i anar a parlar amb ell per intentar que verbalitzi el perquè està en aquell lloc i les conseqüències de molestar, no fer cas, etc.

Organitzar la pròpia formació continua

Punts forts: El fet de ser una persona amb molta iniciativa i ganes d’aprendre  ha fet que contínuament cerqui fonts d’informació o parli amb altres professionals (EAP) per resoldre dubtes o obtenir altres opinions en relació a certs temes. Per tant, es pot dir que sempre cerco anar millorant la meva formació, ampliar-la a través de coneixements teòrics i d’experiències d’altres centres.

Punts febles: A pesar d’aquesta recerca personal a nivell de cursets o programes de formació no he assistit a cap. Per tant, és un aspecte que tot i que crec que em beneficiaria molt ja que és una altra forma d’enriquir-te a través d’altres professionals de l’educació i aprendre sobre determinats temes que em preocupen: atenció a la diversitat, solució de conflictes, llevar-se el bolquer, no he tingut l’oportunitat de fer. És una assignatura que em queda pendent.

Competències treballades:

He arribat a conclusions elaborades a partir de la contrastació de la informació recollida tant a la teoria com a la pràctica durant aquest semestre (1.4.). Per fer això, he identificat els punts forts i febles en quant a les competències analitzades (2.1.)