lunes, 10 de junio de 2013

Valoració de l'assignatura

Suggereixo: 
Fer un feedback visible al propi blog, això ajudaria a relacionar els comentaris amb l’entrada corresponent ja que hi ha vegades que les entrades han estat més de les que es comentaven; per exemple, vosaltres dèieu a la primera entrada, a la segona i a la tercera (...) i tal vegada hi havia cinc entrades penjades per la qual cosa no es sabia ben bé a quina us referíeu. Crec que és una millora fàcil d’aplicar ja que fins i tot és més còmode (suposo) per vosaltres anar veient  una entrada i comentant-la baix.

Que una mestra s’encarregui de l’itinerari A i l’altra del B, ja que això facilitaria la coherència amb el que es diu a cada classe. Crec que el fet que hi hagi dues persones, una cada setmana, fa que l’assignatura perdi una mica la continuïtat ja que en ocasions se’ns ha dit “la setmana que bé explicarem això o farem una determinada tasca” i després no s’ha realitzat. Fins i tot, abans de la darrera classe ens varen demanar que penséssim el que per a nosaltres era autonomia, un nen autònom perquè ho compartiríem en la següent sessió i no ho vàrem fer.

Per donar solució a això, crec que, tot i que suposo que no està a les vostres mans, en comptes d’haver dues persones a Palma, es podria posar una a Eivissa o Menorca, ja que d’aquesta forma l’assignatura quedaria molt més coherent i no hauria tants de malentesos.  

Per últim, crec que s’haurien d’establir punts de relació amb el blog del Pràcticum I ja que hi ha molts d’aspectes en què se’ns ha demanat quasi el mateix i, a més, seria una forma de relacionar encara més tot aquest semestre, ja que ambdues assignatures estan molt lligades.

Critico:
L’aspecte que critico és la desorganització que s’ha produït en moltes ocasions. El fet que a classe es digués una cosa, com ara que no feia falta fer determinada tasca perquè seria canviada per una altra que havíem fet i que després si que s’hagués de fer, que el cronograma canviés tantes vegades o que a classe no quedés clar que s’havia de posar al blog i què al quadern.

Hi va haver una al·lota que va dir que el que més embullava era llegir tots els dubtes i comentaris de la gent, aspecte amb el qual estic d’acord ja que hi havia comentaris sobre coses que ja s’havien parlat a classe i que et feien posar-te més nerviosa. No obstant, crec que no es tracta de deixar de banda els comentaris i cenyir-te al blog sinó que del que es  tracta és que les coses puguin quedar clares sense haver d’aïllar-te del fòrum. També el fet que durant els PowerPoint se’ns digués reflexioneu sobre això, ho això ho plasmeu al quadern, feia que al final no es sabés quines de les preguntes que es proposaven eren treball pel quadern i quines treball personal, només de cara a reflexionar individualment, sense plasmar-lo.

Això crec que pot ser també fruit d’uns objectius massa grans, és a dir de pensar que a una classe començaríem i acabaríem un mòdul ja que la majoria de les vegades no ens ha donat temps i ja no complíem el cronograma, el que era  una entrada per a aquell dia passava a la setmana següent i s’ajuntava amb un altre mòdul, etc. Per això, si tal vegada es proposés menor quantitat d’aspectes a donar a una classe es respondria millor al ritme que convida a portar l’assignatura ja que hi ha molt de debat i discussió, aspectes que són importants i que crec que es veuen enfonsats per les presses que de vegades imposa el cronograma.

Aplaudeixo:
En general i com a cloenda, crec que  és una assignatura molt profitosa degut al treball mental que et suposa. És una tasca que hem de provocar ja que tal com estem veient a les escoles on fem les pràctiques hi ha una manca molt accentuada de reflexió, d’aturar-se a mirar el que fem, de posar-ho en entredit, de compartir amb la resta i així enriquir la nostra formació i, conseqüentment la nostra actuació com a docents.

Per tant, crec que és una assignatura que ens ha fet seure i pensar, cercar el fons de les coses i no quedar-nos amb la primera imatge. Personalment, m’ha incitat a cercar en la xarxa molt, a cercar fonaments teòrics així com experiències pràctiques en altres blogs.

També, agraeixo que se'ns hagin revisat els blogs dues vegades ja que això m'ha donat orientacions de com anava i què havia de millorar, del contrari no hauria tingut cap referència. 

El fet d’haver de pensar que hi ha darrera de cada entrada, de cada comentari per tal de posar, concretament, quina era la competència que estàvem treballant t’ajuda a prendre consciència del que fas, de saber què hi ha darrera del que estàs escrivint.

Pel que fa als seminaris d’Eivissa, estic molt satisfeta amb els resultats ja que així com hi havia classes per videoconferència en les quals m’he anat amb  una mica de decepció, de sentiment de no haver après res perquè entre els problemes que hi havia de connexió i els moments en què no s’escoltava res, no podia aprofitar aquests  dies (alguns); en canvi als seminaris, crec que tot el grup, ens hem sentit més escoltats, s’han provocat debats molt interessants i sí que considero que han estat classes en les quals l’assignatura ha guanyat molt. Per això animo a posar una professora a cada seu!

En quant a les videoconferències, tot i que un suggeriment era que es fes la classe presencial ja que crec que és una assignatura on el cara a cara, el poder escoltar i interactuar bé amb la tutora, és imprescindible, també opino que  gràcies a poder compartir la nostra experiència amb un nombre tan elevat de persones ha estat molt enriquidor ja que de forma contrària ens haguéssim quedat només amb les experiències d’Eivissa (tres centres diferents).


Per tant, aquesta experiència en gran grup m’ha permès compartir amb tots angoixes, veure com també hi havia altres que patien el mateix que jo, cercar solucions entre tots, enriquir-me amb els punts de vista dels altres i compartir entre tots una denúncia ètica cap a l’educació que estem vivint. 

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada