domingo, 14 de abril de 2013

Selecció de bones pràctiques (0-3)


Després d’haver visitat i reflexionat sobre la llista de bones pràctiques, ha arribat el moment de seleccionar les tres que més m’agradaven. Aquesta tasca no ha estat gens fàcil perquè  totes les propostes mostraven bones actuacions. És per aquest motiu que he decidit triar tres bones pràctiques que incloguessin la resta, tenint en compte la idea que hi ha de fons a cadascuna i que les altres també comparteixen.

Els ingredients que es mostren en aquestes bones pràctiques i que crec que hauria de contemplar qualsevol altra són: una observació i escolta que permeti la planificació acurada dels ambients d’aprenentatge (incloent l’espai i el temps) a fi d’oferir unes propostes concretes que treballin uns objectius extrets de la intenció de donar resposta a les necessitats dels infants, tot potenciant les seves capacitats.

Les propostes triades de la web El Safareig, mostren la imatge d’infància que tenen, la qual percep als infants com a actius, constructors del seu aprenentatge i capaços; per ser coherents amb aquesta imatge no hem d’oblidar el nostre paper ja que som els encarregats d’oferir els moments que donin resposta a aquest fet. Aquí rau la importància del docent, qui ha d’observar i escoltar atentament tot el que passa al seu voltant a fi de guiar les seves actuacions en la direcció que els infants indiquen.

Autonomia
Un bon exemple d’aquesta pràctica ens ho mostra la pràctica “poder anar a beure aigua” on la mestra ha modificat una pràctica que feia a partir de les demandes que implícitament els infants feien amb les seves actuacions i comentaris. L’elecció d’aquesta pràctica doncs es justifica per la capacitat d’aquesta mestra d’adonar-se dels aspectes a millorar a la seva pràctica on ha entès que “Alimentarse es algo más que satisfacer una necesidad fisiológica para facilitar el desarrollo físico del ser humano, es el momento donde las relaciones interactivas son inevitables y dónde la adquisición y el desarrollo de hábitos sociales, culturales, etc., pueden ser incorporados por los/las niños/as” (Marchamalo,2007). Aquest fet ha suposat  un canvi en el treball de l’autonomia dels infants on ara són aquests qui decideixen quan beuen en funció de la seva necessitat i els responsables d’aquest acte, la qual cosa els transmet un missatge de confiança en les seves capacitats per part de l’adult. Com diu Hebe (2010, 12): 
Al llarg de l‘activitat autònoma, el nen s‘agrega al plaer de dominar l‘acte motor, al plaer de dominar l‘activitat mental, que no remet solament a apropiar-se de la realitat externa, sinó, sobretot, de la seva realitat interna: el plaer de ser ell mateix, autor i protagonista en la seva vida quotidiana, no solament en el pla motor, sinó també en l‘emocional, el cognitiu i el relacional”.
Ambientació
Les altres dues pràctiques estan íntimament relacionades ja que suposen la cura dels espais i materials i que reflecteixen la idea d’ambient com a tercer educador que ens proposa Malaguzzi. La proposta “Fer d’observadors de l’ambient” l’he seleccionada perquè mostra la importància de la preparació acurada de tots els ambients de l’escola ja que aquests conviden a les persones a realitzar determinades accions, mostra la idea “d’un ambient polisèmic des del punt de vista sensorial i perceptiu, oferint una major diversitat d’olors, colors, sons i textures que donin major riquesa a les vivències sensorials dels infants” (Riera, 2005, 33).

A més, contempla les parets, ja que aquestes parlen del que es viu a l’escola, i altres aspectes menys tangibles com el clima. Aquesta proposta inclou també la importància dels materials, proposant materials de la vida quotidiana, materials naturals que en moltes escoles estan sent obviats i substituïts per les anomenades joguines pedagògiques, les quals, tal com diuen Olga Monferrer i Montse Pallerols (2009, 11) “en aquesta mena de mal anomenades joguines, l’infant és un mer executor. No ofereixen la possibilitat de fer-les servir de cap més forma que la prevista pel fabricant [...]. Els nens i nenes s’interessen molt per aquells materials que, per la seva inespecificitat i polivalència, s’ajusten als diferents i canviants interessos i necessitats que cadacun d’ells manifesta”.

La tria d’aquesta proposta, és fruit de la necessitat de què com a mestres parem atenció en tots els detalls que influiran en el procés d’aprenentatge dels infants, si preparem una activitat amb moltes possibilitats però deixem de banda tots aquests aspectes estètics estarem descuidant un aspecte fonamental, cridar l’atenció dels nens cap a la tasca.

Materials naturals
A partir d’aquesta selecció de materials, espais i condicions ambientals, trobem la darrera bona pràctica triada, “La fira de la tardor”, aquesta proposta, de la mateixa manera que altres com l’activitat amb magranes o farina i arròs, l’he triada pel màxim profit que li treuen a una idea, en aquest cas el treball de la tardor.  Durant aquesta experiència, es presenten als infants un seguit de recursos, totes amb la tardor com a fil conductor, que permeten als infants el treball d’una estació a partir de l’experiència directa amb els elements que la identifiquen. Això, permet que per una banda els infants treballin el seu desenvolupament motriu (agafar, deixar, moure’s), cognitiu (classificacions, seriacions), social (compartir, respectar) i emocional (el plaer de fer); aspectes que deixen constància del respecte dels mestres a la forma que tenen els infants d’aprendre: aprenentatge per descobriment.

A partir de l’experiència que estic vivint amb les pràctiques meves i dels meus companys he pogut veure com hi ha centres que tot i que pensen que són molt coherents amb aquest tipus d’aprenentatge perquè fan moltes activitats d’experimentació i de manipulació, els hi manca aquest fil conductor, ja que fan activitats a l’atzar sense una temàtica comuna que les uneixi i doni sentit al que s’està fent. Per tant, són activitats inconnexes que els infants fan sense aprofundir més, sense crear un aprenentatge significatiu.

En aquesta proposta de la Tardor, es veuen reflectits els altres trets tractats com són l’observació de les situacions que succeeixen a l’aula i la preocupació estètica per la proposta, la qual utilitza elements contenidors i colors propis d’aquesta estació. També, es veu el grau de profunditat en què es treballen les propostes tractades, com quan treballen amb les pomesm les quals es tracten primer de forma sencera per poder veure el color i forma d’aquesta; després llevant-les la pell i per últim obrint-les i descobrint les seves llavors (la qual inclou la plasmació d’aquestes amb pintura).

A la fi, com ja he dit anteriorment, la base està en tenir una imatge d’infància ajustada a la realitat, que ens permeti veure les necessitats d’aquests i actuar en coherència, ja que només així podrem fer activitats com les proposades que treguin el màxim profit a les capacitats i habilitats dels nens i nenes de l’escola.

Competències treballades:
En la justificació de la meva elecció he identificat les que per a mi eren les tres millors pràctiques, comparant-les amb la realitat que ens envolta (4.2.) tot fonamentant les meves aportacions teòricament tant per recolzar les bones pràctiques seleccionades com per qüestionar altres pràctiques que es duen a terme en diferents centres (4.1.). 

Referències:
HEBE CHOKLER, M. (2010). El concepte d‘autonomia en el desenvolupament infantil primerenc. Coherència entre la teoria i la pràctica. Revista Guix d’Infàntil, 53, 9-13

MARCHAMALO HERNÁNDEZ, G. (2007). A la hora de comer. URL: http://www.omep-spain.es/Documentos/Experiencias%20Educativas/03-Hora%20Comer.pdf

4 comentarios:

  1. Bon dia Úrsula, crec que has fet una bona entrada i per aquest motiu he decidit comentar-la. Per començar, parlaré de la pràctica d’anar autònomament a beure aigua. A totes les escoletes s’hauria de pensar sobre com es treballa, ja que pel que he sentit parlar i he pogut viure de primera mà, el temps de beure està molt marcat i els infants no tenen llibertat per accedir al seu gotet. En l’escoleta on jo vaig fer les pràctiques els nens bevien en l’esmorzar, després del pati i en el dinar. A més, dins l’aula no hi havia cap espai on es poguessin trobar els gots, sinó que l’educador havia d’anar a la cuina a cercar una gerra d’aigua i gots, i ell mateix era qui els repartia. Analitzant la bona pràctica que se’ns ha posat a l’abast, m’adono que, malgrat que els infants amb els quals vaig estar eren més petits, tot és possible, depenent del grau de participació que volem que els nens tinguin dins l’aula i la importància que li donen a l’afavoriment de l’autonomia. Un aspecte que se’m ve al cap és el fet que durant la meva estància com a practicant, no vaig observar cap moment on els nens demanessin aigua fora dels períodes ja marcats. Amb això vull dir que tal vegada, els nens ja eren conscients de quan beure aigua i per això no ho demanaven. Influint en que els propis educadors no reflexionessin sobre la pràctica que duien a terme. Aquesta segona bona pràctica de la que has parlat, m’ha recordat al documental “La vida en les parets” que estem preparant les meves companyes i jo. Com ja podràs veure, fem un recorregut de les parets que podem trobar en la nostra ciutat, per exemple, la d’un barri o la d’una escola. En elles hi veiem reflectida tota una història del espai on es trobem, en fixem en allò que més crida l’atenció, en el sentit que pot tenir, etc. donant importància a que mirem el que tenim al nostre voltant. Deixant de costat el documental, vull dir que al llarg de la lectura que l’he fet a la pràctica he vist que predominen els materials quotidians i naturals, activitats fetes pels infants, semblants a la realitat per damunt de material estereotipat i avorrit. I ja per acabar amb la darrer pràctica, estic totalment d’acord amb la idea que comenta Úrsula, de seguir un fil conductor dins l’aula perquè sinó és així, estem presentant als infants una quantitat d’activitats que per a ells no té cap tipus de significat. La proposta de la tardor m’ha semblat molt adequada pels infants, i penso que, els educadors abans de començar a treballar qualsevol temàtica tenen el fil conductor clar però, sovint es perden pel camí, bé sigui perquè no saben com seguir, o perquè la resposta dels infants no ha set l’esperada o bé per manca d’inexperiència i seguretat. Amb això no vull dir que sigui dolent, però els mestres cada dia estem superant reptes i ens enfrontem a noves situacions que, a poc a poc, haurem de saber solucionar.

    ResponderEliminar
  2. Crec que has deixat ben reflectit tres bones pràctiques. La primera penso que la tenim incorporada com una rutina més. Almenys quant jo feia les pràctiques, el moment de beure era desprès de menjar i desprès del pati, en quant els gots, aquests romanien dins una safata en una prestatgeria allunyada dels infants per tal que no hi hagés cap incident. Penso que el fet de fomentar l’autonomia també fa que l’adult tingui confiança amb l’infant. Els dos conceptes van de la ma en benefici de l’infant. Moltes vegades les preses ens fan oblidar si el que fem és més convenient per l’adult o per l’infant i no ens adonem que qualsevol situació quotidiana la podem convertiren situació d’aprenentatge.
    La segona pràctica que esmentes és molt guapa, perquè un ambient planificat, acurat i atractiu, crec que no més espot aconseguir des de l’observació i això afavorirà que els infants interactuen en els diferents ambients i els proporcionarà un aprenentatge global.
    També a l’hora de presentar materials, cal tenir en compte allò que ens envolta i aprofitar tot allò que tenim a l’abast, com els elements de la natura que són una font magnífica d’experimentació pels infants com be tu dius proporcionant una gran riquesa a les vivències sensorials dels infants.
    La proposta de la tardor que has explicat ha estat un exemple fantàstic que ens ha ensenyat moltes possibilitats per treballar amb els infants.

    ResponderEliminar
  3. Hola Úrsula, he decidit comentar la teva entrada sobre les bones pràctiques, perquè quan l’he llegida m’ha semblat bastant interessant i encertada.
    En relació a la primera que comentes record que, quan vaig fer les meves pràctiques, el moment de beure aigua es tractava com una activitat comú. És a dir, que estava planificada; desprès d’esmorçar, del pati i de dinar, i es realitzava en gran grup. Era la mestra qui treia els gotets, els omplia d’aigua i animava als infants a beure. Una vegada havien begut, deixaven el seu gotet al suport qui hi havia sobre cadascun dels seus penja-robes dins l’aula. En els ells sempre quedava una miqueta d’aigua per a que, en qualsevol moment del mati, si tenien set, poguessin anar a beure autònomament. A favor d’aquesta planificació haig de dir que, em sembla adient en infants tant petits, que la mestra els animi a beure en certs moments determinats, ja que potser si no es fes així alguns d’ells no beurien en tot el mati. Es cert que, quan vaig veure aquesta pràctica em va semblar massa mecànica i imposta, però reflexionant al respecte, penso que és bo destinar uns moments per a fer-ho, deixant llibertat de beure o no a l’infant, i sobretot que ell/a sàpiga que en qualsevol moment, si té set, pot anar autònomament a cercar el seu got i beure.
    Pel que fa la segona pràctica que comentes, estic completament d’acord en que l’espai escolar s’ha de tractar amb cura i donant-li el sentit que mereix. Durant els nostres estudis hem parlat en moltes ocasions sobre la importància que té l’organització de l’espai escolar, els materials utilitzats, les propostes realitzades,... i com bé comentes, resulta molt més enriquidor i significatiu, un material flexible que no un amb una funció concreta. Penso que el material natural ofereix moltes oportunitats de joc, respectant la creativitat i imaginació dels infants. A més ens ajuda a cuidar l’ambient estètic, ja que és un tipus de material molt atractiu.
    I finalment, en relació amb la darrera pràctica que comentes, estic completament d’acord quant dius que cal coherència i reflexió a l’hora de realitzar activitats. És necessari tenir clars quins són els objectius de les activitats que presentem als infants, i mai han de ser fruit de la improvisació. A més, els infants parlen molts de llenguatges distints o, dit d’una altre manera, poden desenvolupar intel•ligències diferents. Per això, si realitzem activitats variades per treballar algun tema concret, tot seguint un fil conductor que doni coherència al que estem fent, podrem arribar a tots, sigui quin sigui el tipus de intel•ligència que tinguin més desenvolupada.

    ResponderEliminar
  4. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

    ResponderEliminar